Manifestació unitària contra el feixisme i el racisme el dissabte 29 de juny, a les 11:30h del matí a la Font de la Rambla del Vendrell.

L’Assemblea Popular de Reus s’ha adherit a la convocatòria.

MANIFEST

Les migracions de les persones en la cerca de millors condicions de vida no són un fenomen excepcional ni recent. La història de qualsevol país o societat està marcada pels fluxos migratoris, en un sentit o en un altre. En les dues últimes dècades hem vist com els països europeus s’han convertit en receptors d’immigració, per, entre altres factors, la pobresa i la manca d’oportunitats en els països d’origen, i també per la possibilitat de prosperar en els països receptors. Així doncs, hem vist com Europa, on durant segles la població emigrava a altres continents – i que avui dia torna a produir-se a causa de la crisi -, ha passat a ser destí de la immigració.

El desmantellament progressiu de l’anomenat “estat del benestar” per part dels successius governs de la Unió Europea, sota la influència de lobbys econòmics, del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, ha agreujat aquesta situació. La disminució de, per exemple, les ajudes i subsidis que ha comportat l’aplicació d’aquestes polítiques econòmiques, ha fet créixer la sensació de competència entre les persones nouvingudes i la població ja establerta.

La crisi en la qual estem immersos ha permès, a casa nostra i a la resta d’Europa, l’aparició de partits d’extrema dreta, amb un missatge populista i xenòfob, que ha provocat una sensació distorsionada generalitzada sobre els privilegis dels immigrants vers els autòctons, la qual cosa ha generat una degradació de la convivència i un augment de la crispació social. És intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col•lectius més desfavorits. No podem oblidar que circumstàncies semblants van permetre l’ascens al poder de Hitler, a Alemanya, i Mussolini, a Itàlia, entre d’altres.

Al Vendrell, i al Baix Penedès, com a la resta dels Països Catalans, un dels partits que més bé representa aquesta demagògia ultradretana i xenòfoba és Plataforma per Catalunya (PxC). Des que l’any 2003 aquesta formació aconseguí representació a l’Ajuntament del Vendrell hem pogut observar com any darrere any incrementava suports i vots; fins a arribar als 2328 vots (el 17’5%) a les darreres eleccions municipals del 2011, de tal manera que aconseguiren 5 regidories. La demagògia, les mentides, les amenaces i els rumors han estat el seu tret característic des de la seva irrupció. PxC ha crispat la convivència al municipi vendrellenc, aprofitant el descontentament social per atacar els més dèbils i aconseguir benefici electoral.

La competència per aconseguir una part d’aquesta massa de vots ha provocat que altres partits hagin adoptat parts d’aquest llenguatge contra la immigració, i així contribuint a la normalització del discurs de la formació xenòfoba. Pel que fa al cas destacat del Vendrell, en l’anterior legislatura, CiU es va reunir assíduament amb PxC, per tal de pactar punts tan importants com els pressupostos municipals i, després de les darreres eleccions municipals de 2011, fins a l’últim moment, la formació va estar oberta a un possible pacte de govern amb la formació racista i feixista.

Aquesta normalitat institucional també ha provocat que bona part de la societat civil vendrellenca, excepte en moments puntuals, hagi mostrat una actitud cada cop més passiva pel que fa a la presència de regidors i regidores d’extrema dreta al consistori.

La formació xenòfoba no ha limitat la seva expansió al Vendrell. A altres municipis del Baix Penedès, com L’Arboç, amb un 5’07% dels vots, i Santa Oliva, amb un 5’55%, també han estat a punt d’aconseguir representació. Cal destacar que en aquest darrer municipi presentaven com a cap de llista a una coneguda simpatitzant dels moviments neonazis de la comarca. A més a més, també van presentar candidatura a altres municipis del Baix Penedès, com Bellvei (3’81%) o Calafell (3’77%).

Hem d’esmentar, també, la presència de Via Democràtica, escissió de PxC, que també es va presentar al Vendrell (2’02%) i Calafell (3’69%) i Bellvei (1’12%).

És l’hora de dir que ja n’hi ha prou, i de demostrar que volem una societat justa i cohesionada on tothom hi té cabuda. És l’hora de mobilitzar-nos per expressar el rebuig del nostre país i de la nostra ciutat al racisme i al feixisme, que només genera desigualtat i violència. És el moment de posicionar-se i deixar de mirar a un altre costat, ja que la nostra indiferència dóna força a les organitzacions racistes i feixistes com PxC.

Per això, les entitats sota signants convoquem tots els vendrellencs i vendrellenques, així com a la resta dels Països Catalans, a manifestar-se pacíficament el dia 29 de juny de 2013. Aquesta jornada de mobilització, així com les setmanes prèvies, han de ser l’espurna que reactivi la lluita, al nostre territori, contra el racisme i el feixisme.

NO AL RACISME, NO AL FEIXISME, NO A PxC!

NO PASSARAN!

http://29jcontraelfeixisme.blogspot.com

Cartell 29J El Vendrell

logo

A les portes d’una nova xiulada popular contra les retallades, la corrupció i la repressió per al 28 de juny de 2013 al vespre a la plaça Mercadal de Reus, durant el pas de les autoritats polítiques a la tornada de completes, una convocatòria que ja està corrent per les xarxes socials, des de l’Assemblea Popular de Reus recollim l’esperit de la convocatòria, li donem suport i animem als ciutadans i ciutadanes de Reus a participar-hi i a mostrar de forma sorollosa però pacífica l’oposició a les polítiques de l’equip de govern de l’Ajuntament de Reus (l’actual i l’anterior), respectant en tot moment els elements festius de la nostra festa major.

Perquè no és una crisi sinó una estafa, perquè no volem pagar el seu deute, que s’escolti la nostra veu de protesta.

s pere xiula fort 2apr-copia

La vigília de Sant Pere de l’any passat, coincidint amb la Tronada de Completes, bona part de la ciutadania que omplia la plaça del Mercadal de Reus va mostrar el seu rebuig a les retallades i a la corrupció político-empresarial que ha patit –i pateix– Reus, amb una sorollosa xiulada dirigida als polítics i a les polítiques, en especial, al (des)govern CiU-PP de Carles Pellicer i d’Alícia Alegret, els màxims exponents a Reus d’una classe política cada cop més incompetent i més allunyada de la ciutadania, sense oblidar el trist paper de l’antic govern municipal.

En el decurs de la protesta i davant de la magnitud de la xiulada, alguns membres dels cossos policials, en un excés de zel i prepotència, van tenir una actuació violenta i desmesurada coaccionant i impedint el dret a la llibertat d’expressió de la ciutadania. Diverses persones, entre elles, alguns menors d’edat i membres del seguici festiu, van ser colpejades i/o van rebre empentes per part de la policia. En una mostra més de la seva manca de professionalitat, alguns agents van arribar a insultar greument els manifestants, i un agent de la Guàrdia Urbana –amb l’uniforme de gala?!– va utilitzar un sabre per colpejar alguns ciutadans… VERGONYA!

No hi ha cap dubte que el principal causant dels incidents i la tensió que es van viure al Mercadal va ser l’operatiu policial –amb la manca de professionalitat d’alguns agents– i la ineptitud o malícia dels individus que dirigeixen l’àrea de seguretat ciutadana de l’Ajuntament.

Tot i així, i com és habitual en la pseudodemocràcia que ens regeix, les autoritats han intentat tergiversar els fets i criminalitzar els/les participants en una protesta plenament legítima i pacífica.

Com a conseqüència, a dia d’avui, hi han 7 persones encausades injustament (una d’elles va ser detinguda i va passar més de 30 hores tancada a la comissaria dels Mossos d’Esquadra) per participar en la xiulada, acusades dels pressumptes delictes de desordres públics i d’atemptat a l’autoritat (es demanen penes de presó a diferents encausats). L’objectiu és ben clar: atemorir i silenciar les veus crítiques a Reus mitjançant denúncies i sancions econòmiques. No ho tindran gens fàcil.

Volem deixar ben clar que qualsevol intent de reprimir la lliure expressió de la ciutadania toparà amb la nostra més enèrgica oposició, ara i sempre, i és per això que exigim la retirada immediata dels càrrecs.

Que la por canviï de bàndol!

Ni retallades! Ni repressió! Ni corrupció!

Assemblea Popular de Reus

assemblea.popular.reus@gmail.com

525288_10151562824483334_1171178025_n

 

Mercat d’Intercanvi

Dissabte 8 de juny, d’11 a 14 h, a la Plaça de la Patacada, Reus

“En temps de crisi: intercanvi”

Porta allò que no utilitzis i canvia-ho per allò que necessites.

Vermut popular + ambientació musical a càrrec de Trojanfather i David ‘Scratch’ Barraso

Organitza: Assemblea Popular de Reus

Imprimir

Què és un mercat d’intercanvi?

Els mercats d’intercanvi són una activitat que vol fer pensar i reflexionar sobre el consum responsable en un moment en què la societat està immersa en la cultura del “comprar, usar i llençar”. Els mercats d’intercanvi són un espai cívic on es poden intercanviar objectes que ja no ens són necessaris però que, abans de llençar-los, els oferim per si poden ser útils a algú altre. Del que es tracta és d’intercanviar bens, productes de consum o fins i tot serveis personals sense requerir diners per fer efectiu l’intercanvi. En temps de crisi com l’actual, dominats per l’atur, la pobresa, la precarietat, la falta de recursos,… activitats com els mercats d’intercanvi encara agafen més sentit.

És interessant participar-hi pel simple plaer d’intercanviar, defugint posar un valor als objectes a intercanviar. Es tracta d’una activitat per a tots els públics, especialment didàctica per als infants, on el més important és evitar que els objectes encara útils esdevinguin residus. Abans de llençar res pensem si convé guardar-ho per al proper mercat. Quan més objectes per intercanviar més possibilitats ens oferiran els mercats.

Intercanviar és fer realitat un comerç sense diners, recuperant una forma oblidada d’economia amb molts avantatges ambientals, econòmics i socials. És també solidaritat i oportunitat de fer coneixences en barris on no tenim costum de passejar-hi.
Raons per participar en un mercat d’intercanvi

– Incrementa la diversitat d’experiències vitals.
– Ens protegeix de la compra compulsiva de productes de consum.
– Permet reflexionar sobre el sentit de l’economia i humanitzar les relacions econòmiques.
– Amb la participació dels més petits és pot ensenyar a tenir més independència econòmica.
– Beneficia al medi ambient i als sectors amb menys recursos.

– Com funciona un mercat d’intercanvi?

Porta objectes vells o nous d’utilitat que ja no et són necessaris, dels que et vols despendre, i intercanvia’ls per altres objectes que tinguin altres persones i et puguin ser d’utilitat. En els mercats d’intercanvi ni es compra ni es ven, no s’utilitzen diners, simplement s’intercanvien objectes.

Xerrada sobre el conflicte sahrauí

Dijous 23 de maig a les 19h al Casal de Dones, Plaça de la Patacada 9, Reus

Ponents:

– Ahmed Ettanji. Nascut a Al-Aaiun (capital del Sàhara Occidental) ha sofert la repressió per part del govern marroquí. És membre d’Equipe Media, un grup d’activistes de la informació que volen trencar el bloqueig informatiu sobre el conflicte.

Àngels Moseguí. Observadora civil especialitzada en el conflicte sahrauí. Va estar present al judici realitzat per un tribunal militar, a 25 civils, per participar al campament de protesta pacífic Gdeim Izik (detonant de la Primavera Àrab). Les condemnes són de 20 anys de presó fins a cadena perpetua.

Moderador: Jordi González

Visionat de la pel·lícula inèdita a Catalunya “Presoners a ca seva”

Organitzen: Assemblea Popular de Reus i MAPO.

946219_452833284805905_862525455_n

Dilluns 6 de maig, Taverna Despertaferro, 20.30h.
“Inside Job”, de Charles H. Ferguson (EEUU 2010).

Inside job exposa la terrible veritat sobre la crisi econòmica de 2008. L’ensorrament financer a nivell mundial ha suposat més de 20 bilions de dòlars en pèrdues i, com a resultat, milions de persones han perdut les seves cases i llocs de treball.
A través d’una extensa investigació i d’entrevistes amb respectats experts financers, polítics i periodistes, aquest documental exposa l’auge d’una indústria deshonesta i revela les corrosives relacions que han corromput als polítics, al reglament regulador i als acadèmics.
Dedica la seva introducció a la crisi financera a Islàndia de 2008 i 2009, continuant amb l’exposició de les causes de crisi mundial i acabant amb un diagnòstic de la situació actual, concloent que és insignificant el que s’ha fet durant l’administració de Barack Obama.
Se centra en els canvis de la indústria financera en les dècades passades que han dut a la crisi, els moviments polítics cap a la desregulació, i com l’evolució d’àmbits financers complexos com el mercat de derivats van permetre grans increments en el risc financer adoptat, al permetre eludir les regulacions que tenien com fi controlar el risc sistèmic. Al descriure el desenvolupament de la crisi, la cinta també examina el conflicte d’interessos del sector financer, suggerint que es tracta d’una pràctica que en moltes ocasions s’oculta al públic. També indica que aquests conflictes pertoquen a les agència de qualificació de risc el mateix que als acadèmics que són pagats com consultors sense informar referent a això en els seus assajos, enfosquint i exacerbant la situació que va conduir a la crisi.

Dilluns 13 de maig, Bar Campus, 20.30h.
“En el mundo a cada rato”, de
diversos directors (Espanya 2004).

“En el mundo a cada rato” és una pel·lícula formada per cinc curtmetratges, una esperançadora mirada sobre els drets dels nens i les nenes. A través d’històries protagonitzades per nens i nenes, cinc directors mostren la seva visió de les cinc prioritats per les quals UNICEF treballa en tot el món: Educació de les nenes, desenvolupament integrat de la primera infància, immunització, lluita contra el VIH/Sida i protecció de les nenes i nens. Ha estat rodada a Senegal, Perú, l’Índia, Guinea Equatorial i Argentina.
Aquests són els cinc curts que conformen la pel·lícula:
“El secreto mejor guardado” (Durada: 19 minuts – Directora: Patricia Ferreira). Aborda la importància de la lluita contra el VIH/SIDA
“La vida efímera” (Durada: 21 minuts – Director: Pere Joan Ventura). Tracta la immunització com una prioritat.
” Las siete alcantarillas” (Durada: 15 minuts – Directora: Chus Gutiérrez). Toca el tema del desenvolupament integral de la primera infància.
“Hijas de Betlem” (Durada: 26 minuts – Director: Javier Corcuera). Aborda la importància de la protecció de la infància i de proporcionar un entorn segur.
” Binta y la gran idea” (Durada: 30 minuts – Director: Javier Fesser). Ressalta la importància de l’educació de les nenes.

Dilluns 20 de maig, Taverna Despertaferro, 20.30h.
“Malcolm X”, de Spike Lee (EEUU 1992).

Malcolm X, de nom Malcolm Little (1925–1965) va néixer a Omaha (Nebraska). El seu pare, ministre baptista, va morir sent ell nen, i la seva mare va acabar en un psiquiàtric quan el Ku Klux Klan va incendiar la seva casa. Després de ser rebutjat per l’exèrcit, va caure en la delinqüència i va anar a parar a la presó. Allí es va convertir a l’Islam i va canviar radicalment la seva vida, convertint-se aviat en un carismàtic líder del moviment d’alliberament de la comunitat afroamericana dels EEUU i un valent defensor dels seus drets.
Si bé el moviment pels drets civils lluitava contra la segregació racial, Malcolm X estava a favor de la completa separació dels afroamericans dels blancs. La Nació de l’Islam, organització religiosa i política a la qual va pertànyer, va proposar la creació d’un país per a les persones negres en el sud d’Estats Units com una mesura provisional fins que els afroamericans poguessin retornar a Àfrica. Malcolm X també va rebutjar l’estratègia del moviment dels drets civils de la no violència i en el seu lloc va recomanar a la gent negra usar qualsevol mitjà necessari per a protegir-se a si mateixos.

Dilluns 27 de maig, Bar Campus, 20.30h.
“El Odio”, de
Mathieu Kassovitz (França 1995).

Un grup d’habitants d’un barri marginal de la perifèria de Paris, que entre els seus molts problemes, tenen el de despertar-se cada matí en estat de setge. A l’inici de la pel·lícula els joves del barri de Les Muguets s’han passat tota la nit enfrontant-se amb la policia.
Per què? Perquè un jove de 16 anys es troba a les portes de la mort després d’haver estat brutalment apallissat durant un interrogatori a la comissaria de policia. Un cas més de brutalitat policial i de la revolta consegüent. Entre aquests joves cecs d’odi, es troben els tres protagonistes: Hubert (negre), Saïd (àrab) i Vinz (jueu).
Junts viuran el dia més important de la seva vida. 24 hores en la vida dels suburbis i els joves que en ells habiten. 24 hores per a trobar una solució contra l’odi que guarden ambdues parts cap a l’altra. Perquè si matar un policia amb la seva pròpia arma no és la solució, quina és?
Una crònica de la banlieue francesa, uns barris perifèrics on avui en dia, 18 anys després de ser rodada “El Odio”, no sembla que les coses hagin canviat gaire.

img127

El migdia del 1 de Maig l’Assemblea Popular de Reus ha organitzat una concentració lúdico-reivindicativa a la plaça Mercadal de Reus amb taules informatives, activitats i intervencions de diversos activistes socials i sindicals, a la que han assistit més de 200 persones. A continuació, la crònica realitzada pel portal web Pobleviu, que fa un complet repàs al desenvolupament de l’acte:

L’acte de l’1 de Maig a Reus es consolida

Després que l’Assemblea Popular de Reus recuperés els actes de l’1 de Maig a la capital del Baix Camp l’any passat, avui al migdia a la plaça del Mercadal més de dues-centes persones han participat en l’acte lúdic i reivindicatiu organitzat per l’Assemblea per commemorar el Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores. Una performance sobre els desnonaments, una demostració de tango i parlaments de diferents plataformes de lluita han omplert el programa d’actes.

Després de molts anys, en que els actes de mobilització de l’1 de Maig es concentraven a Tarragona, l’Assemblea Popular de Reus -que integra col·lectius i persones de l’esquerra anticapitalista- han consolidat en la seva segona edició, un acte lúdic i alhora reivindicatiu, en motiu de l’1 de Maig a la ciutat de Reus.

L’acte s’ha iniciat amb el muntatge de paradetes de diferents col·lectius de l’Esquerra Anticapitalista, com el sindicat CGT o l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, Arran. Davant de més de dues-centes persones, s’ha realitzat una performance, que pretenia apropar a la ciutadania el drama que viuen les persones desnonades, tot retratant el paper que hi juguen els bancs i els cossos policials. En acabar, la jornada lúdica ha continuat amb una exhibició de tango, a càrrec d’una parella argentina que passava per la ciutat i que s’ha volgut sumar a la reivindicació del Dia del Treball.

Just després, s’han iniciat diferents parlaments, a càrrec de plataformes que promouen la lluita pels drets socials de les classes populars a la nostra ciutat. Ha encetat la ronda el portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Tarragona i comarques, Joan Bel. Aquest, ha felicitat als companys i companyes que han realitzat la performance, tot remarcant el drama que cada dia viuen desenes de ciutadans i ciutadanes de les nostres comarques, així com ha posat l’accent en el fet que deure diners a la banca no és una “vergonya”, sinó que la “vergonya” és la bombolla immobiliària, el sistema financer i les lleis que han provocat que milers de famílies hagin estat expulsades de casa seva. A continuació, Josep Maria Bofarull de la Plataforma SOS Ensenyament Públic, ha explicat la situació que s’està patint al sistema d’ensenyament públic, arran de les retallades pressupostàries que està implementant la Generalitat, com sobretot, les conseqüències que aquestes tenen sobre la qualitat del servei i els drets laborals dels docents. Isabel Celestino, de la Taula Ciutadana en Defensa de la Salut Pública de Reus, ha tractat les conseqüències de les retallades des de l’àmbit sanitari, tot posant èmfasi en que “darrere les retallades s’amaga una privatització encoberta de la sanitat que generarà un sistema dual i classista, que trenca amb un dret universal”.

Per acabar amb la roda de parlaments, Ricard Aragonès, encausat pel cas dels “8 de Reus” i pel cas de “St. Pere xiula fort”, ha denunciat la repressió dels cossos policials i l’Ajuntament contra aquelles reusencs i reusenques que lluiten en defensa dels drets col·lectius. Ha explicat que ambdós processos judicials continuen en viu, i que davant d’aquest atac, cal mobilitzar-se per pressionar les instàncies judicials perquè arxivin aquests casos. Per últim, l’activista social Jordi Martí, que ha fet una radiografia general del panorama social i econòmic actual, recalcant la necessitat de bastir una alternativa que es construeixi des de la bas

http://pobleviu.cat/2013/05/01/lacte-de-l1-de-maig-a-reus-es-consolida/

panoramicajoanbelgenttangoplaçajordi

320766_10151562830198334_589729686_n

942737_10151595173458334_645406369_n

944405_10200663915433114_1434795637_n

P1040658

no devem, no paguem

P1040638