Arxivar per Abril, 2013

“El cinema, quina funció ha de tenir? La de posar les persones davant de les coses, de les realitats com són, i donar a conèixer a altres persones, altres problemes”.
(Roberto Rossellini)

Dilluns 8 d’abril, Taverna Despertaferro, 20.30h.
“El viento que agita la cebada”, de Ken Loach.

Dilluns 15 d’abril, Bar Campus, 20.30h.
“La Dignidad de los Nadies”, de Pino Solanas.

Dilluns 22 d’abril, Taverna Despertaferro, 20.30h.
“Inside Job”, de Charles H. Ferguson.

Dilluns 29 d’abril, Bar Campus, 20.30h.
“La toma”, de Naomi Klein i Avi Lewis.

Taverna Despertaferro, c/Martí Napolità 7, Reus
Bar Campus, c/Sant Llorenç 11, Reus

Organitza: Assemblea Popular de Reus

Sinopsis de les pel·lícules:

“El viento que agita la cebada”, de Ken Loach (Irlanda / Regne Unit 2006).

Irlanda, 1920. Uns camperols s’uneixen per a formar un exèrcit de guerrillers voluntaris i enfrontar-se als despietats Black and Tans (Negre i Caqui, pel color dels seus uniformes), tropes britàniques que havien estat enviades per a sufocar les aspiracions independentistes d’Irlanda. Dut per un profund sentit del deure i per l’amor cap al seu país, Damien (Cillian Murphy) abandona la seva prometedora carrera de metge i es reuneix amb el seu germà, Teddy (Padraic Delaney), en una perillosa i violenta lluita per la llibertat. Quan la lluita dels insurgentes porta als britànics a un punt crític, les dues parts signen un tractat per a posar fi al vessament de sang. Però, a pesar de l’aparent victòria, esclata la guerra civil entre qui donen suport al pacte i qui ho consideren una traïció, i les famílies que havien estat lluitant colze a colze es veuen estripades, i els seus membres convertits en enemics.

“La Dignidad de los Nadies”, de Pino Solanas (Argentina 2005).

Durant la dècada dels 90, els mitjans del sistema reiteraren que la realitat no es podia canviar, i que ens havíem de resignar al camí únic neoliberal. Una cultura de la derrota, amnèsica i hipòcrita va calar fons en els sentiments de milions de persones. Però una altra realitat venia demostrant el contrari a través de milers d’actes individuals i col·lectius.
Són històries i testimonis commovedors de la resistència social a l’Argentina davant de l’atur i la fam produïts pel model de la globalització. Són relats de solidaritat, petites epopeies explicades pels seus protagonistes, herois anònims amb propostes col·lectives que van guanyar el desemparament, reconstruint l’esperança. Amb “La Dignidad de los Nadies”, diu Pino Solanas: “He querido revelar las pequeñas victorias y hazañas cotidianas de los “nadies”, alternativas y propuestas solidarias que demuestran como este mundo puede ser cambiado”.


“Inside Job”
, de Charles H. Ferguson (EEUU 2010).

Inside job exposa la terrible veritat sobre la crisi econòmica de 2008. L’ensorrament financer a nivell mundial ha suposat més de 20 bilions de dòlars en pèrdues i, com a resultat, milions de persones han perdut les seves cases i llocs de treball.
A través d’una extensa investigació i d’entrevistes amb respectats experts financers, polítics i periodistes, aquest documental exposa l’auge d’una indústria deshonesta i revela les corrosives relacions que han corromput als polítics, al reglament regulador i als acadèmics.
Dedica la seva introducció a la crisi financera a Islàndia de 2008 i 2009, continuant amb l’exposició de les causes de crisi mundial i acabant amb un diagnòstic de la situació actual, concloent que és insignificant el que s’ha fet durant l’administració de Barack Obama.
Se centra en els canvis de la indústria financera en les dècades passades que han dut a la crisi, els moviments polítics cap a la desregulació, i com l’evolució d’àmbits financers complexos com el mercat de derivats van permetre grans increments en el risc financer adoptat, al permetre eludir les regulacions que tenien com fi controlar el risc sistèmic. Al descriure el desenvolupament de la crisi, la cinta també examina el conflicte d’interessos del sector financer, suggerint que es tracta d’una pràctica que en moltes ocasions s’oculta al públic. També indica que aquests conflictes pertoquen a les agència de qualificació de risc el mateix que als acadèmics que són pagats com consultors sense informar referent a això en els seus assajos, enfosquint i exacerbant la situació que va conduir a la crisi.

 

“La toma”, de Naomi Klein i Avi Lewis (Canadà, 2004).

Durant l’any 2001, Argentina es va veure immersa en una de les més importants crisis econòmiques dels últims temps. La classe mitja, la més pròspera de tota Llatinoamèrica es va despertar en un Buenos Aires fantasmagòric, amb fàbriques abandonades i un nombre espectacular de desocupats. En els suburbis de la capital, trenta obrers sense ocupació decideixen prendre la fàbrica on treballaven i es neguen a abandonar-la.
Realitzat per Naomi Klein (l’autora de “No logo”) i dirigit per Avi Lewis, explica la història dels treballadors d’Argentina que reclamen el control de les plantes industrials tancades on una vegada van treballar, per a convertir-les en cooperatives de treballadors. Les seves frases de presentació són “Acomiada al cap” i “Ocupar, resistir, produir”.
La pel·lícula és una sort de manifest econòmic per al segle XXI, on s’acosta a l’espectador a la vida de gent comuna que reclama treball, dignitat i democràcia integral. També intenta mostrar l’obsolet i contraproduent dels sistemes polítics representatius i la necessitat de la democràcia directa tant en la vida comunitària com en el lloc de treball.
Durant la crisi argentina (argentinazo) un grup d’aturats d’una planta de fabricació de peces d’automòbils entren a la fàbrica inactiva i decideixen posar-la a produir pel seu propi compte, aquest fet en un suburbi de Buenos Aires posa en discussió la política de la globalització. La planta es va tancar per culpa, segons argumenta el documental, de les polítiques econòmiques del govern de Carlos Menem sota la direcció del Fons Monetari Internacional. Mentre que protegida per la declaració de fallida la companyia comença a vendre propietat i inventari per a pagar els creditors, un fet que en el futur va reduir en gran part el potencial de tornar a la producció, en un esforç d’establir el seu propi control, els treballadors van ocupar la fàbrica i van començar una llarga batalla per a guanyar el dret de fer-la funcionar ells mateixos, com cooperativa.

cicle de cinema apr copia

Anuncis

El 28 de juny de 2012 es va portar a terme a la Plaça Mercadal de Reus una xiulada popular contra la corrupció i les retallades, convocada per l’Assemblea Popular. A la tornada de completes de la Festa Major de Sant Pere, mentre passaven les autoritats municipals, centenars de persones van xiular i escridassar als responsables polítics locals, un clam que va omplir tota la plaça.

Arran dels incidents produïts per l’actuació fora de lloc d’alguns membres de la policia local, 7 persones han estat encausades i poden anar a judici sota diverses acusacions (desordres, agressió a l’autoritat,…).

Per tal de fer front a les despeses judicials que es preveuen elevades, s’han editat uns bons d’ajut de 2€ que des de l’Assemblea Popular s’estan venent per a recollir diners. També s’han instal·lat unes guardioles solidàries en diferents bars i locals de la ciutat per tal que qui vulgui pugui fer aportacions econòmiques. Aquests locals on trobareu les guardioles són: Bar Absenta, Bar Campus, Bar Racó de La Palma, Bar Absis, CGT, Casal Despertaferro, Bar La Cova del Pallol, Bar El Campanar, Bar Teina i Bar 13.

Per la llibertat d’expressió, pel dret a protestar.

Contra la repressió.

No ens faran callar!

>>> Més informació sobre la xiulada i comunicats en els enllaços:

La xiulada massiva contra els polítics locals el 28 de juny a la plaça Mercadal de Reus, una mostra de la indignació popular contra les retallades i la corrupció
https://primaverareus.wordpress.com/2012/06/29/la-xiulada-massiva-contra-els-politics-locals-el-28-de-juny-a-la-placa-mercadal-de-reus-una-mostra-de-la-indignacio-popular-contra-les-retallades-i-la-corrupcio/

Comunicat de l’Assemblea Popular davant la repercussió i conseqüències de la xiulada popular per Sant Pere
https://primaverareus.wordpress.com/2012/07/05/comunicat-de-lasssemblea-popular-davant-la-repercussio-i-consequencies-de-la-xiulada-popular-per-sant-pere/

Comunicat davant les imputacions de diversos participants a la xiulada de Sant Pere i les mobilitzacions de la tardor
https://primaverareus.wordpress.com/2012/09/03/comunicat-davant-les-imputacions-de-diversos-participants-a-la-xiulada-de-sant-pere-i-les-mobilitzacions-de-la-tardor/

164423_10151442836443334_775855804_n