Arxivar per Mai, 2012

[blip.tv http://blip.tv/play/h8U6gvWaIQI?p=1 width=”480″ height=”300″]

El passat divendres 2 de març, l’Assemblea Popular de Reus va organitzar una concentració-cassolada itinerant davant les seus del Partit Popular, d’Unió Democràtica de Catalunya i de Convergència Democràtica de Catalunya a Reus, per tal de fer sentir la veu contra la reforma laboral i assenyalar-ne els culpables: el PP per haver-la aprovat i CiU per mostrar públicament el seu suport i aprovació a la mesura i ser l’abanderada de les retallades a Catalunya.

La protesta, en la que van participar un centenar de persones, va començar a les set del vespre davant la seu del PP, per continuar davant la seu d’UDC i finalitzar davant la seu de CDC, amb contínues proclames contra la reforma laboral i les retallades i en favor d’una vaga general, acompanyades en tot el recorregut per un grup de treballadores “esclaves” i una brigada de “motxos” d’esquadra “reprimint” els manifestants.

Anuncis

Crònica, vídeo i reportatge fotogràfic de Pobleviu de la manifestació del 1r de Maig a Tarragona, amb unes 5000 persones repartides a meitats entre el bloc dels sindicats institucionals i el bloc anticapitalista:

Els sindicats del Camp es posen d’acord en què calen més vagues generals
http://pobleviu.cat/2012/05/01/els-sindicats-del-camp-es-posen-dacord-en-que-calen-mes-vagues-generals/

Vídeo de Pobleviu a youtube del Bloc Anticapitalista:
http://www.youtube.com/watch?v=gs2Ia44CHIU

 

Galeria fotogràfica de PGfotografia a https://www.facebook.com/media/set/?set=a.427413370621242.113423.129600530402529&type=1

Reus, concentració 1r de maig pel matí a la plaça de les Peixateries Velles, convocada per l’Assemblea Popular.

Algunes fotografies realitzades per Miquel Reverté:

Reportatge complet de Miquel Reverté a http://www.facebook.com/media/set/?set=a.3730361784833.158753.1449649623&type=1

Fotografies de Pili Vendrell a http://www.facebook.com/media/set/?set=a.10150803604969925.428912.761734924&type=1

Fotografies d’Eva Martí a https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10150781148988334.429416.803183333&type=1

Fotografies de David Scratch Barraso a http://www.facebook.com/media/set/?set=a.3835498816421.257458.1546486037&type=1

– Reus reclama la vigència de la lluita obrera de l’1 de Maig

Avui al migdia, a les Peixateries Velles de Reus, l’Assemblea Popular de Reus ha realitzat una concentració i un vermut popular, on han participat dues-centes persones, en commemoració del Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores. L’acte ha tingut un alta càrrega històrica. En primer lloc, amb la realització d’una performance, recreant l’assassinat dels quatre obrers de Chicago, l’1 de Maig de 1886. I, posteriorment, homenatjant les figures de Cipariano Martos Jiménez i Joan Garcia Oliver. Ambdós recordatoris, amb l’objectiu de reclamar que la vigència de la lluita dels treballadors i treballadores continua més viva que mai en la conjuntura de crisi actual. I, que la única forma de garantir els drets i les llibertats aconseguides al llarg de la història, és sortir al carrer.

L’acte commemoratiu de l’1 de Maig a la capital del Baix Camp, s’ha iniciat amb una performance que ha recreat la història de l’efemèride que serveix arreu del món per commemorar el Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores. Els quatre màrtirs de Chicago han estat presents a la plaça, on dues persones caracteritzades com a Mariano Rajoy i Artur Mas n’han estat els seus botxins. Durant la representació, una persona ha anat narrant els fets succeïts a Chicago l’any 1886 arran de la convocatòria d’una vaga general.

Un cop finalitzada la representació teatral ha arribat l’hora dels parlaments. En primer lloc, ha intervingut Joan Navais, el qual ha explicat el significat històric de l’1 de Maig, i ha realitzat un recorregut pels diferents segles de lluita dels treballadors i treballadores a nivell mundial, nacional i local. Entre d’altres, ha destacat l’efemèride del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, així com la primera celebració de l’1 de Maig a Reus, que consistí en una vaga general que s’allargà fins a dues setmanes. Continuant amb la càrrega històrica de l’acte, David Vidal i Jordi Martí, han recordat les figures de Joan Garcia Oliver i Cipriano Martos Jiménez, l’última víctima del franquisme a Reus l’any 1973. Vidal, ha recordat que Martos va morir a l’actual comissaria de la Guardia Civil de Reus i que el seu cos va ser enterrat en secret. També ha explicat que des de la CUP s’ha instat a l’Ajuntament a reconèixer a Cipriano i a Garcia Oliver, per recuperar la memòria històrica de la ciutat de Reus que ha estat amagat per la burgesia. En aquesta línia, Martí ha pres el relleu per denunciar que Garcia Oliver ha estat el reusenc més important de la història, i ha denunciat que personatges com Joan Prim i Prats siguin homenatjats per la ciutat enfront l’oblit a la figura de Garcia Oliver.

Per tancar els parlaments, Joan Rosich de la CGT, ha parlat en nom de l’Assemblea Popular de Reus per reclamar que els reusencs i reusenques continuïn sortint al carrer en la línia de les darreres convocatòries, ja que creu “que s’està produint un avanç en la mobilització de la ciutadania que cal seguir demostrant el dia 1 de Maig i a la manifestació del proper 12 de maig”. Anunciava així, la convocatòria que es farà a nivell mundial el proper dissabte 12 de maig, per commemorar el primer aniversari de les acampades.

Abans de donar per tancat l’acte, i iniciar el vermut popular, s’ha aprofitat per convocar als reusencs i reusenques a participar en la manifestació d’aquest vespre a Tarragona, en el bloc anticapitalista.

Pobleviu
http://pobleviu.cat/2012/05/01/reus-reclama-la-vigencia-de-la-lluita-obrera-de-l1-de-maig/

– Unes 300 persones es concentren a les Peixateries Velles contra les retallades socials

Al voltant de 300 persones s’han concentrat aquest 1 de maig, al matí, a les Peixateries Velles, per protestar contra la reforma laboral, les retallades i el pacte social, en un acte organitzat pels diversos sindicats. En una jornada reivindicativa, s’ha recreat la història dels martirs de Chicago, els sindicalistes que van ser executats als Estats Units per la seva participació en els dies de lluita per aconseguir la jornada laboral de vuit hores. La vaga es va iniciar l’1 de maig de 1886 i el seu punt més efervescent es va assolir quatre dies després, el 4 de maig, amb la Revolta de Haymarket.

Reus Digital
http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=25000

Text del Manifest llegit per Jordi Martí al final de la manifestació del 1r de Maig a Tarragona en nom de la CGT, de Cobas, de la IAC, i de molta altra gent.

Companyes i companys,

Parlo en nom de la CGT, de Cobas, de la IAC.

Però també parlo, perquè hi vull parlar, en nom dels qui no tenen casa perquè els bancs els les han pres després de donar-los hipoteques que mai no podien tornar…

I en nom de la Laura, de l’Isma, del Dani i del Javi, tancats a la presó per fer front a la Reforma Laboral el passat 29 de Març… Tancats per tal que la resta tinguem por.

Parlo també en nom de les més de cent persones detingudes i interrogades dins l’estratègia de Felip Puig, encaminada només a fer créixer la por. Volen governar amb por, diuen, i nosaltres sabem perfectament que qui governa amb por obre el camí al feixisme, sense excepció…

Per això parlo també en nom dels periodistes expulsats de la feina per informar i no mentir, per intentar que sapiguem les veritats que ens indignen i ens consciencien que aquest sistema no té solució i cal canviar-lo…

Parlo també en nom dels centenars de milers de persones, majoritàriament jubilades, a qui caixes i bancs han robat amb les participacions preferents…

I parlo en nom de les 850.000 persones a qui el govern del PP ha expulsat de la sanitat pública perquè “no tenen papers”…

També en nom de les dones agredides pels homes amb qui convivien a qui han retirat el programa de protecció perquè “era massa car”…

Parlo també en nom dels estudiants pobres, com la majoria d’aquí, que l’any que ve no podran estudiar perquè la Universitat l’han convertida en “cosa de rics”…

I també en nom dels milions de treballadors i treballadores aturades a qui els Governs (tant el de CyU com el del PP) acusen de no treballar perquè no volen… Utilitzen l’atur que ells mateixos han creat perquè tinguem més por i acceptem les pitjors condicions de treball.

Parlo també en nom de les persones que han hagut de deixar els Països Catalans i marxar a treballar a l’estranger com feien els nostres pares i avis, perquè aquí no hi ha feina…

I parlo en la llengua del Noi del Sucre, la llengua que és perseguida i intenten destruir a les Balears i al País Valencià, que intenten que no sigui llengua vehicular a l’ensenyament a Catalunya, i no ho aconseguiran!!!

Parlo en nom de les persones que callen, que no diuen res, dels qui pateixen en silenci i no s’atreveixen a queixar-se malgrat la situació, malgrat els repugni tot el que està passant….

I parlo en nom de qui no es creu el nacionalisme de CyU, el fals nacionalisme de qui viu dels seus pactes amb el PP i nega el dret d’autodeterminació cada cop que se li planteja…

I també en nom de qui ha estat expulsat al carrer, a malviure remenant contenidors de la brossa, recollint el que s’hi llença…

Parlo també en nom de les persones explotades, sense contracte, sense assegurances, que treballen en condicions de semiesclavatge per poder sobreviure i tirar endavant els seus…

Però també en nom de les persones que som robades per un conseller de Sanitat, Boy Ruíz, que treballa per a l’empresa privada i destrueix la sanitat pública en connivència amb gent com Josep Prat o Ramon Bagó…

I en nom de tots els nens i nenes que passen gana a l’escola i a casa, que pateixen malnutrició al segle XXI, a les nostres ciutats i pobles, i que ens haurien de fer sortir al carrer encara que fos perquè no ens caigués la cara de vergonya…

Parlo també en nom de les víctimes de la violència feixista, perquè on no arriba la policia i les seves lleis cada cop més restrictives continuen arribant els seus cadells violents, a qui mai no deté ningú…

I en nom de les treballadores i treballadors de tots els sectors retallats que pateixen des de dins la descomposició del sistema de garanties socials mínimes que fins ara teníem…

I en nom de tu i de tu i de tu i de tu, perquè vivim amb la por al cos tot i que sabem perfectament el nom dels lladres i explotadors…

Companyes i companys,

A la Unió Europea, hi ha hagut un cop d’Estat, un cop d’Estat protagonitzat per l’extrema dreta econòmica, un cop d’estat dels “mercats”. És un cop d’Estat perquè sense eleccions alguns governs han estat canviats i, sobretot, les decisions econòmiques de tots els estats han passat a  dependre totalment del Banc Central Europeu.

Aquest canvi de rumb porta aparellat el desmantellament de totes les conquestes socials de què gaudim des dels anys 50 i 60 del segle XX. Si ara no lluitem no ens quedarà res. Si no ens posem a la feina, demà serà massa tard. Hem de canviar el món i això no es fa des del sofà de casa…

Deixem de creure’ns les notícies de la tele i dels mitjans de desinformació del poder.

Tombem la Reforma Laboral i totes les lleis restrictives encaminades a fer-nos callar quan la seva opressió sigui massa forta per aguantar-la.

I construïm un món sense explotació, damunt dels fonaments de la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Qui diu que això no és possible? Qui diu que parlem per parlar? Algú que encara no ha entès que o ho canviem tot i acabem amb el capitalisme o aquí no hi ha esperança per a la majoria de la població. El futur és nostres només si lluitem!!!

Llibertat! Democràcia! Justícia!

El 1r de Maig commemorem la lluita que milions d’homes i dones venim mantenint des de fa segles en defensa de la dignitat i els drets de la classe treballadora. Aquest dia recordem la lluita de 1886 a Chicago per la jornada de 8 hores en què van assassinar cinc treballadors anarquistes. Des de llavors han estat moltes les conquestes que hem arrencat a la patronal: reconeixement del dret al treball, a la seguretat i salut laboral, a la negociació col·lectiva, a les condicions de treball dignes… I encara queda molt camí per recórrer però ara aquestes conquestes estan sent destruïdes a un ritme vertiginós sota el pretext d’una crisi que no és responsabilitat de les treballadores, portant els nostres drets socials i laborals a nivells de fa més d’un segle. Així, el capitalisme del segle XXI ha arribat al màxim de desenvolupament i globalització i està incrementant els seus nivells d’explotació de la classe treballadora a nivell mundial, intentant que tornem a les condicions de semi-esclavitud de segles enrere, robant-nos els drets que tant esforç i vides ens han costat.

Els drets socials i laborals que ara mateix estan sota setge són el fruit d’anys de lluita de les classes populars i amb l’excusa de la crisi estan intentat destruir-los. Però a més fan servir la criminalització de les lluites i mobilitzacions per intentar eliminar la nostra capacitat d’organització. Els poderosos pretenen que els drets que ens arrabassin avui no els puguem recuperar mai.

A més, la crisis, sistèmica i cíclica que patim fa que el capitalisme es deixi veure com el sistema barbar i caníbal que és, i per això, en els últims anys, s’han multiplicat les mostres de suport i solidaritat així com la voluntat no només d’aturar la onada neoliberal actual, sinó de proposar una esmena a la totalitat del sistema.

La situació a la que ens porten no és fruit d’una inevitabilitat ni la única possible sortida a la seva crisi. Quan ens parlen de “consolidació fiscal” o de “tot si val per reduir el dèficit” nosaltres responem que el que s’ha de fer és redistribuir el treball i la riquesa. Quan ens parlen de refundar el capitalisme nosaltres responem que la única opció possible per superar la crisi és destruir i superar el capitalisme.

I sabem com construir les alternatives. Ho demostrem inundant cada àmbit de les nostres vides amb exemples de solidaritat. Demostrant, a més, mentre avancem, que hem perdut la por. Per això la seva repressió mai podrà fer desaparèixer els desnonaments aturats per les plataformes de d’afectades per la hipoteca, o les victòries dels sindicats combatius. La seva criminalització no trencarà les xarxes de suport creades per les assemblees de barri o la solidaritat de les assemblees d’aturats. Cap detenció farà entrar la por a aquelles que l’han perdut gràcies a la sacsejada de consciències que han suposat el 15M o les assemblees populars.

Som les protagonistes de la nova societat i la volem construir amb unes bases de justícia social, llibertat, participació, igualtat, suport mutu i autogestió. Hem de treballar juntes totes i tots per aconseguir aquests objectius.

Caminem juntes cap a aquesta nova societat però no oblidem ni un moment aquelles companyes que han estat represaliades per l’estat per lluitar per allò que és just. Ara mateix hi ha quatre companys presos per participar a la jornada de vaga general del 29M. També hi ha desenes de companyes encausades. No estem sent perseguides per cremar contenidors sinó per assenyalar l’autèntica violència: els desnonaments, l’explotació, la pobresa i la gana a la que ens arrosseguen uns pocs poderosos. Per que la nostra lluita és justa i perquè la seva repressió és política, demanem l’absolució de totes les encausades i l’alliberament immediat de les persones preses.

Recuperem els drets que ens han arrabassat, el dret al treball, a tenir un salari, una pensió i un habitatge dignes, uns serveis públics de qualitat i gratuïts per a tota la població. Impedim que uns pocs rics i poderosos sense escrúpols ens manipulin i explotin perquè treballem humiliats per al seu benefici.

Ara més que mai, hem de seguir organitzant-nos, manifestant-nos i caminant cap una nova vaga general.

Visca el primer de maig!

Visca la lluita de la classe treballadora!

Aquest 1r de Maig de 2012, a les 12h. Concentració a Reus a la plaça de les Peixateries Velles

I per la tarda a la manifestació de Tarragona, a les 19h. a la plaça Imperial Tarraco, on anirem dins del Bloc Anticapitalista.

Contra la reforma laboral, les retallades, la corrupció i la repressió.