El 15-M a Reus un any després, d’on ve i cap on va? Reusdigital dóna veu a quatre integrants del moviment 15M per analitzar-ne el seu estat actual

Posted: Mai 15, 2012 in Uncategorized

15 de maig de 2012 – Enric Canovaca – Reus Digital

Més enllà de la indignació mostrada per gran part de la ciutadania durant dies i setmanes concretes, el moviment del 15-M continua viu? Ha aconseguit els seus objectius? S’ha vist reduït als àmbits d’actuació de grups socials relacionats amb la qualificada com esquerra més radical? S’ha criminalitzat per part dels mitjans de comunicació? Com s’ha canalitzat a Reus?

Són preguntes que amb el primer aniversari de l’inici del moviment prenen més força i que Reusdigital ha volgut debatre amb quatre ‘indignats’ reusencs, al peu del canó de les últimes activitats organitzades a la ciutat contra les retallades dels drets socials, laborals i econòmics. Segons ells, el 15-M ha servit per conscienciar la gent i, a hores d’ara, camina cap a l’autogestió, davant la negativa dels dos grans partits d’assumir les seves reivindicacions.

Eva Martí, de 43 anys, és treballadora social a l’Ajuntament de Reus i ha fotografiat el 15-M a la ciutat durant enguany. Considera que les convocatòries de protesta de fa un any “van ser com un despertar de gent que mai havia participat en moviments socials i que es va començar a comprometre amb les assemblees i grups de treballs”. “És donar el poder a la gent per decidir”, afegeix l’Eva, qui sí que reconeix que els incidents a plaça de Catalunya “van significar un abans i un després”, i, a partir d’aquí, “hi ha hagut un cert desencantament general”. Malgrat tot, aquesta ‘indignada’ puntualitza que “l’esperança del canvi continua existint”, com ho demostren les manifestacions massives de l’última vaga general.

Víctor Villacampa, de 29 anys, és enginyer de telecomunicacions, estudia un curs de robòtica i actualment es troba a l’atur. “Després de trenta anys de destrucció de la cultura revolucionària, en un any s’ha creat més xarxa social que en els últims vint-i-cinc”, afirma aquest jove, qui prefereix veure el pot mig ple que mig buit. En aquest sentit, Pablo Fuentes, de 29 anys, infermer de l’Hospital de Sant Joan i integrant del grup de teatre la ‘Llana Negra’, assenyala que el més important ha estat la creació d’un tipus d’organització “més eficaç i amb més qualitat, incorporant gent de diversos estaments socials”.

Després d’anys d’una “democràcia ficticia”, l’Eva reconeix que és molt difícil canviar la mentalitat “individualista” de la societat espanyola però valora positivament que el moviment hagi servit a “molta gent que no estava contenta amb la situació econòmica i social i no tenia un espai on articular-se”. A més, tots tres coincideixen en afirmar que amb el 15-M s’ha impulsat una major consciència social. No obstant, l’estructura assembleària del moviment ha facilitat o dificultat l’assoliment d’uns objectius concrets?

El model assembleari

Des d’aquest punt de vista, el Pablo realitza força autocrítica ja que considera que el sistema de decisió a partir de reunions mutitudinàries no “acaba de funcionar per prendre decisions concretes” i el Víctor ressalta la manca d’una cultura assambleària al país com a possible causa d’aquest fet. “S’ha de saber dinamitzar una assemblea i pot ser seria millor reduir els seus membres en funció de grups treball concrets, sense excloure ningú”, indica el Víctor. Així, es podria aconseguir una major incidència i capacitat d’actuació.

En qualsevol cas, l’Eva incideix en què les dificultats organitzatives ha estat un argument molt utilitzat per part dels polítics i dels poders econòmics amb “l’objectiu de desanimar l’indecís i que no participés en les manifestacions”. “Hem d’aprendre poc a poc”, manifesta aquest ‘indignada’. S’ha de trencar amb la “filosofia vertical” dels moviments polítics a Espanya, afegeix el Víctor, qui considera que els partits no poden ser formacions aïllades les unes a les altres. A Espanya, tot i existir unes dues mil formacions polítiques, “dues mantenen el seu lideratge en funció d’una llei electoral injusta”.

Amb un canvi normatiu que permeti l’entrada d’opcions socials i econòmiques alternatives es “podria trencar aquest bipartidisme” i s’obriria la porta a canalitzar les demandes exigides per molts ciutadans ‘indignats’, opina aquest enginyer industrial, qui també ressalta que “així és netejaria part del sistema actual”. Un exemple paradigmàtic serien les últimes eleccions a Grècia, que han suposat l’ascens fins a la segona posició d’una aliança de partits d’esquerra que s’oposa al rescat de la Unió Europea i aposta per altres sortides de la crisi econòmica.

El 15-M, en mans de l’esquerra?

Fa un any es veien moltes famílies i ciutadans pels carrers i places que pot ser no s’idetificaven directament amb les esquerres però volien mostrar el seu descontentament general. Un any després, el 15-M ha quedat en mans d’aquells que s’identifiquen amb l’esquerra? “Si ser d’esquerres vol dir ser un treballador de baix i no d’èlit sí, però aquest és un moviment principalment de gent de classe mitjana cap a baix que veu com paga molts importos i se li treuen drets”, contesta l’Eva, qui considera que el tret distintiu del 15-M s’hauria d’establir més en base a la classe que no a la ideologia.

Pel Víctor, s’hauríen de definir què són les esquerres, tenint en compte “que el PSOE és la dreta i el PP l’ultradreta”, mentre que el Pablo no creu que la qualificació de moviment de classe o d’esquerres modifiqui la realitat existent. Deu milions de persones han votat als populars en les últimes eleccions estatals, el que significa que molta gent de classe mitjana o baixa els hi ha donat la confiança. “A Espanya existeix molta ignorància de gent que vota el PP sota l’imaginari de la por als immigrants o d’altres qüestions i no s’adona que això no els beneficia en res”, conclou l’Eva.

Aquesta treballadora social creu bàsic “fer veure a tothom que la situació no pot continuar així i que l’únic que provoca és empobrir-nos des d’un punt de vista econòmic i de valors”. “Després hi ha molta gent que quan no té res fa ús de la violència”, continua l’Eva, qui davant la resposta negativa dels dos principals partits polítics aposta per l’autogestió com a model per tirar endavant, a través, per exemple, del cooperativisme. En aquest sentit, el Víctor defineix el 15-M com un motor que es troba latent i que periòdicament s’encèn amb espurnes com la vaga general o la celebració de l’1 de maig.

Els “indignats” a la ciutat

A Reus, el moviment del 15-M ha establert aliances amb d’altres entitats i partits polítics situats a l’esquerra social, com joves independentistes, la CGT i la CUP. Sota la denominació de l’Assemblea Popular de Reus, tots aquests actors han organitzat durant aquest any un bon grapat d’activitats i concentracions contra les retallades socials i econòmiques i ha impulsat models d’autogestió. Un exemple destacat és el ‘Banc del Temps’. Una persona acumula minuts transmetent a una altra qualsevol habilitat o coneixement i després aquest mateix individu pot invertir el temps en una altra activitat, no necessàriament impartida per seu primer interlocutor.

El Víctor considera que l’Assemblea de Reus té capacitat “de representar a molta gent, tot i que no tant d’arrosegar-la per fer activitats i concentracions” i estableix com a punts fundacionals bàsics el fet de no tenir cap sigla, “ni tendència política” i que la gent “s’hi pugui adherir de forma individual”. L’Eva reconeix que a dins hi ha formacions i entitats amb un marcat signe polític, però puntualitza que aquestes no marquen ideològicament l’agenda del moviment i, a més, “han ofert una molt bona estructura d’espais arreu de la ciutat”.

Com canviar el sistema

Una de les preguntes que més sovinteja pel debat és l’existència real de possibilitats de canviar el sistema des dins, acceptant alguns dels defectes que hi puguin haver i sense trencar-lo completament. L’Eva prefereix fer un “reinici”, tot i que reconeix que les coses “van canviant poc a poc i desgraciadament quan canvien més ràpid és amb guerres”. “Cal intentar ser un revolucionari sense ser hipòcrita”, afegeix el Víctor, mentre que el Pablo insisteix que és clau canviar el sistema polític per donar a pas a d’altres formacions que aposten per més participació ciutadana.

Per la seva banda, Mireia Massó, de 20 anys, integrant del grup de teatre ‘Llana negra’ i a l’atur, s’afegeix a última hora al debat i aporta el seu granet de sorra en aquesta qüestió. “S’ha de canviar el sistema educatiu ja que la majoria d’estudiants que es formen a la ESO acaben sent un fracàs”, afirma la Mireia, per qui en aquesta etapa de formació s’haurian d’apostar per altres tipus de valors socials. Aquest model dóna com a conseqüència uns joves desencantats amb la realitat i, en moltes ocasions, desconnectats dels problemes reals del carrer.

El paper dels mitjans de comunicació

El debat també gira al voltant del paper dels mitjans de comunicació com a altaveus negatius o positius del 15-M. Sense queixes de la cobertura local, tots quatre coincideixen en assenyalar que els diaris, ràdios i televisions nacionals “busquen el sensacionalisme” i, a vegades, “es queden només amb les imatges de violència aïllada que hi pugui haver en les manifestacions”. Tot plegat, ho consideren una estratègia per deslegitimar les reivindicacions dels ‘indignats’, en connivència amb el poder polític i econòmic.

“Trobo injustificable la violència”, afirma el Pablo, però també “em sembla vergonyós que hi hagi policies que deixin actuar als violents i després carreguin contra tothom que s’hi posa davant”. Per l’Eva, el moviment no té res en contra dels policies i, de fet, “sempre hem intentat que s’afegeixen a les nostres causes”. Per tant, consideren que és desafortunada la imatge que es dóna en alguns mitjans dels manifestants enfrontats als Mossos d’Esquadra o la Policia Nacional.

Malgrat no haver aconseguit gaires canvis en el sistema polític i econòmic, el 15-M continua amb les seves reivindicacions i la celebració d’assemblees setmanals. El temps dirà si aquest moviment canviarà el model o serà absorbit pel propi sistema com una oposició residual. No obstant, existeixen algunes escletxes per a l’esperança, com és el cas de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que impulsen les plataformes d’afectats per les hipoteques de tot l’Estat. De voluntat, que no en falti.

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=25221

reusdigital.cat indignats un any 15-M

Els quatre indignats al Mercadal (Al cartell de l’Eva es pot llegir: Si em vesteixo com tu m’escoltaràs?)
Enrique Canovaca
reusdigital.cat assemblea popular 15-M

Assamblea popular del passat mes de juny
Eva Martí
reusdigital.cat assemblea popular 15-M

Els ‘indignats’ deixen la plaça del Mercadal
Eva Martí
reusdigital.cat 15-M Reus un any

Manifestació pel congrés de CDC a Reus
Eva Martí
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s