Arxivar per Mai, 2012

Reusdigital ofereix una galeria fotogràfica sobre els actes del 15-M i l’Assemblea Popular a Reus durant aquest últim any, amb imatges cedides per Eva Martí, membre d’aquest moviment pel canvi social i econòmic.

15 de maig de 2012 – Enric Canovaca – Reus Digital

Més enllà de la indignació mostrada per gran part de la ciutadania durant dies i setmanes concretes, el moviment del 15-M continua viu? Ha aconseguit els seus objectius? S’ha vist reduït als àmbits d’actuació de grups socials relacionats amb la qualificada com esquerra més radical? S’ha criminalitzat per part dels mitjans de comunicació? Com s’ha canalitzat a Reus?

Són preguntes que amb el primer aniversari de l’inici del moviment prenen més força i que Reusdigital ha volgut debatre amb quatre ‘indignats’ reusencs, al peu del canó de les últimes activitats organitzades a la ciutat contra les retallades dels drets socials, laborals i econòmics. Segons ells, el 15-M ha servit per conscienciar la gent i, a hores d’ara, camina cap a l’autogestió, davant la negativa dels dos grans partits d’assumir les seves reivindicacions.

Eva Martí, de 43 anys, és treballadora social a l’Ajuntament de Reus i ha fotografiat el 15-M a la ciutat durant enguany. Considera que les convocatòries de protesta de fa un any “van ser com un despertar de gent que mai havia participat en moviments socials i que es va començar a comprometre amb les assemblees i grups de treballs”. “És donar el poder a la gent per decidir”, afegeix l’Eva, qui sí que reconeix que els incidents a plaça de Catalunya “van significar un abans i un després”, i, a partir d’aquí, “hi ha hagut un cert desencantament general”. Malgrat tot, aquesta ‘indignada’ puntualitza que “l’esperança del canvi continua existint”, com ho demostren les manifestacions massives de l’última vaga general.

Víctor Villacampa, de 29 anys, és enginyer de telecomunicacions, estudia un curs de robòtica i actualment es troba a l’atur. “Després de trenta anys de destrucció de la cultura revolucionària, en un any s’ha creat més xarxa social que en els últims vint-i-cinc”, afirma aquest jove, qui prefereix veure el pot mig ple que mig buit. En aquest sentit, Pablo Fuentes, de 29 anys, infermer de l’Hospital de Sant Joan i integrant del grup de teatre la ‘Llana Negra’, assenyala que el més important ha estat la creació d’un tipus d’organització “més eficaç i amb més qualitat, incorporant gent de diversos estaments socials”.

Després d’anys d’una “democràcia ficticia”, l’Eva reconeix que és molt difícil canviar la mentalitat “individualista” de la societat espanyola però valora positivament que el moviment hagi servit a “molta gent que no estava contenta amb la situació econòmica i social i no tenia un espai on articular-se”. A més, tots tres coincideixen en afirmar que amb el 15-M s’ha impulsat una major consciència social. No obstant, l’estructura assembleària del moviment ha facilitat o dificultat l’assoliment d’uns objectius concrets?

El model assembleari

Des d’aquest punt de vista, el Pablo realitza força autocrítica ja que considera que el sistema de decisió a partir de reunions mutitudinàries no “acaba de funcionar per prendre decisions concretes” i el Víctor ressalta la manca d’una cultura assambleària al país com a possible causa d’aquest fet. “S’ha de saber dinamitzar una assemblea i pot ser seria millor reduir els seus membres en funció de grups treball concrets, sense excloure ningú”, indica el Víctor. Així, es podria aconseguir una major incidència i capacitat d’actuació.

En qualsevol cas, l’Eva incideix en què les dificultats organitzatives ha estat un argument molt utilitzat per part dels polítics i dels poders econòmics amb “l’objectiu de desanimar l’indecís i que no participés en les manifestacions”. “Hem d’aprendre poc a poc”, manifesta aquest ‘indignada’. S’ha de trencar amb la “filosofia vertical” dels moviments polítics a Espanya, afegeix el Víctor, qui considera que els partits no poden ser formacions aïllades les unes a les altres. A Espanya, tot i existir unes dues mil formacions polítiques, “dues mantenen el seu lideratge en funció d’una llei electoral injusta”.

Amb un canvi normatiu que permeti l’entrada d’opcions socials i econòmiques alternatives es “podria trencar aquest bipartidisme” i s’obriria la porta a canalitzar les demandes exigides per molts ciutadans ‘indignats’, opina aquest enginyer industrial, qui també ressalta que “així és netejaria part del sistema actual”. Un exemple paradigmàtic serien les últimes eleccions a Grècia, que han suposat l’ascens fins a la segona posició d’una aliança de partits d’esquerra que s’oposa al rescat de la Unió Europea i aposta per altres sortides de la crisi econòmica.

El 15-M, en mans de l’esquerra?

Fa un any es veien moltes famílies i ciutadans pels carrers i places que pot ser no s’idetificaven directament amb les esquerres però volien mostrar el seu descontentament general. Un any després, el 15-M ha quedat en mans d’aquells que s’identifiquen amb l’esquerra? “Si ser d’esquerres vol dir ser un treballador de baix i no d’èlit sí, però aquest és un moviment principalment de gent de classe mitjana cap a baix que veu com paga molts importos i se li treuen drets”, contesta l’Eva, qui considera que el tret distintiu del 15-M s’hauria d’establir més en base a la classe que no a la ideologia.

Pel Víctor, s’hauríen de definir què són les esquerres, tenint en compte “que el PSOE és la dreta i el PP l’ultradreta”, mentre que el Pablo no creu que la qualificació de moviment de classe o d’esquerres modifiqui la realitat existent. Deu milions de persones han votat als populars en les últimes eleccions estatals, el que significa que molta gent de classe mitjana o baixa els hi ha donat la confiança. “A Espanya existeix molta ignorància de gent que vota el PP sota l’imaginari de la por als immigrants o d’altres qüestions i no s’adona que això no els beneficia en res”, conclou l’Eva.

Aquesta treballadora social creu bàsic “fer veure a tothom que la situació no pot continuar així i que l’únic que provoca és empobrir-nos des d’un punt de vista econòmic i de valors”. “Després hi ha molta gent que quan no té res fa ús de la violència”, continua l’Eva, qui davant la resposta negativa dels dos principals partits polítics aposta per l’autogestió com a model per tirar endavant, a través, per exemple, del cooperativisme. En aquest sentit, el Víctor defineix el 15-M com un motor que es troba latent i que periòdicament s’encèn amb espurnes com la vaga general o la celebració de l’1 de maig.

Els “indignats” a la ciutat

A Reus, el moviment del 15-M ha establert aliances amb d’altres entitats i partits polítics situats a l’esquerra social, com joves independentistes, la CGT i la CUP. Sota la denominació de l’Assemblea Popular de Reus, tots aquests actors han organitzat durant aquest any un bon grapat d’activitats i concentracions contra les retallades socials i econòmiques i ha impulsat models d’autogestió. Un exemple destacat és el ‘Banc del Temps’. Una persona acumula minuts transmetent a una altra qualsevol habilitat o coneixement i després aquest mateix individu pot invertir el temps en una altra activitat, no necessàriament impartida per seu primer interlocutor.

El Víctor considera que l’Assemblea de Reus té capacitat “de representar a molta gent, tot i que no tant d’arrosegar-la per fer activitats i concentracions” i estableix com a punts fundacionals bàsics el fet de no tenir cap sigla, “ni tendència política” i que la gent “s’hi pugui adherir de forma individual”. L’Eva reconeix que a dins hi ha formacions i entitats amb un marcat signe polític, però puntualitza que aquestes no marquen ideològicament l’agenda del moviment i, a més, “han ofert una molt bona estructura d’espais arreu de la ciutat”.

Com canviar el sistema

Una de les preguntes que més sovinteja pel debat és l’existència real de possibilitats de canviar el sistema des dins, acceptant alguns dels defectes que hi puguin haver i sense trencar-lo completament. L’Eva prefereix fer un “reinici”, tot i que reconeix que les coses “van canviant poc a poc i desgraciadament quan canvien més ràpid és amb guerres”. “Cal intentar ser un revolucionari sense ser hipòcrita”, afegeix el Víctor, mentre que el Pablo insisteix que és clau canviar el sistema polític per donar a pas a d’altres formacions que aposten per més participació ciutadana.

Per la seva banda, Mireia Massó, de 20 anys, integrant del grup de teatre ‘Llana negra’ i a l’atur, s’afegeix a última hora al debat i aporta el seu granet de sorra en aquesta qüestió. “S’ha de canviar el sistema educatiu ja que la majoria d’estudiants que es formen a la ESO acaben sent un fracàs”, afirma la Mireia, per qui en aquesta etapa de formació s’haurian d’apostar per altres tipus de valors socials. Aquest model dóna com a conseqüència uns joves desencantats amb la realitat i, en moltes ocasions, desconnectats dels problemes reals del carrer.

El paper dels mitjans de comunicació

El debat també gira al voltant del paper dels mitjans de comunicació com a altaveus negatius o positius del 15-M. Sense queixes de la cobertura local, tots quatre coincideixen en assenyalar que els diaris, ràdios i televisions nacionals “busquen el sensacionalisme” i, a vegades, “es queden només amb les imatges de violència aïllada que hi pugui haver en les manifestacions”. Tot plegat, ho consideren una estratègia per deslegitimar les reivindicacions dels ‘indignats’, en connivència amb el poder polític i econòmic.

“Trobo injustificable la violència”, afirma el Pablo, però també “em sembla vergonyós que hi hagi policies que deixin actuar als violents i després carreguin contra tothom que s’hi posa davant”. Per l’Eva, el moviment no té res en contra dels policies i, de fet, “sempre hem intentat que s’afegeixen a les nostres causes”. Per tant, consideren que és desafortunada la imatge que es dóna en alguns mitjans dels manifestants enfrontats als Mossos d’Esquadra o la Policia Nacional.

Malgrat no haver aconseguit gaires canvis en el sistema polític i econòmic, el 15-M continua amb les seves reivindicacions i la celebració d’assemblees setmanals. El temps dirà si aquest moviment canviarà el model o serà absorbit pel propi sistema com una oposició residual. No obstant, existeixen algunes escletxes per a l’esperança, com és el cas de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que impulsen les plataformes d’afectats per les hipoteques de tot l’Estat. De voluntat, que no en falti.

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=25221

reusdigital.cat indignats un any 15-M

Els quatre indignats al Mercadal (Al cartell de l’Eva es pot llegir: Si em vesteixo com tu m’escoltaràs?)
Enrique Canovaca
reusdigital.cat assemblea popular 15-M

Assamblea popular del passat mes de juny
Eva Martí
reusdigital.cat assemblea popular 15-M

Els ‘indignats’ deixen la plaça del Mercadal
Eva Martí
reusdigital.cat 15-M Reus un any

Manifestació pel congrés de CDC a Reus
Eva Martí

Si pel matí del 12 de maig una trentena de persones es concentraven davant la residència d’avis que inaugurava el president de la Generalitat Artur Mas al barri Sol i Vista, per tal de fer-li sentir una vegada més la nostra oposició a les retallades, les privatitzacions, la corrupció política, la repressió, les polítiques econòmiques del govern,… per la tarda unes 500 persones es manifestaven pels carrers de Reus, convocades per l’Assemblea Popular, per recordar que no volem ser mercaderies en mans de polítics i banquers.

La manifestació va sortir a les 7 de la tarda del punt informatiu del 15M al carrer Sant Joan, acompanyada per una performance, i es va desplaçar pels carrers del centre de la ciutat amb continues proclames contra les retallades, la banca, els polítics que ens governen, la dictadura financera, el capitalisme, la reforma laboral i la repressió (amb crits per la llibertat de la Laura Gómez, sindicalista de CGT Barcelona empresonada per una acció a la Borsa de Barcelona dins la vaga del 29M).

Arribats a la plaça Pastoreta es va empaperar l’oficina de Caja Madrid en protesta pel cas Bankia i es va cremar una reproducció en cartró de la Borsa de Barcelona amb la lectura d’un escrit per la llibertat de Laura Gómez, al Passeig Prim es va empaperar una seu de Bancaja també en protesta pel cas Bankia i finalment es va arribar al punt de finalització de la manifestació, a la plaça de la Sardana.

Les intervencions finals de la manifestació van anar a càrrec d’un treballador de l’ensenyament i una treballadora de serveis socials, denunciant els efectes de les retallades en els seus sectors, de dos activistes de l’Assemblea Popular parlant sobre la nova estafa i el robatori que suposa el cas Bankia i sobre la repressió com a eina dels governs per a criminalitzar les protestes i condicionar les mobilitzacions, i es va tancar la manifestació amb la lectura del manifest de l’Assemblea Popular per al 12M i una crida a continuar amb la lluita i les mobilitzacions. També s’han cremat dues figures de cartró amb el logotip del PP i Caja Madrid, que representaven les dues torres que hi ha Madrid, on té la seu l’ entitat bancària Bankia.

Mentrestant, a Tarragona es manifestaven unes 4000 persones.

>>> Cròniques de les manifestacions de Reus i Tarragona:

Doble mobilització a Reus pel 12-M
Coincidint amb la jornada de mobilització mundial del 12-M, l’Assemblea Popular de Reus ha decidit convocar dos actes per al dia d’avui. El primer, ha estat al matí al barri Sol i Vista, on el president de la Generalitat, Artur Mas, ha inaugurat una residència pagada en diners públics, però que gestionarà una empresa basca. A la tarda, fins a cinc-centes persones -en el moment de màxim afluència- s’han manifestat pel centre de Reus, commemorant el primer aniversari de les acampades.
http://pobleviu.cat/2012/05/12/doble-mobilitzacio-a-reus-pel-12-m/

Reus: La indignació continua un any després
Unes cinc-centes persones s’han manifestat aquest dissabte a la tarda pels carrers de Reus en una mostra més de la seva repulsa a les polítiques de retallades socials i econòmiques de la Generalitat i de l’Estat. El moviment del 15-M destaca la millora de la consciència social durant aquest temps
http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=25192

Reus: Reportatges fotogràfics de Miquel Reverté i Eva Martí 12-05-2012 manifestació del primer aniversari del moviment 15M
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.3833167714917.160050.1449649623&type=1
http://www.facebook.com/media/set/?set=a.10150879625428334.433061.803183333&type=1

Notícia i vídeo de Canal Reus TV sobre la manifestació del 12M a Reus.
Unes 500 persones indignades es manifesten pels carrers de Reus.
http://www.canalreustv.cat/noticies/detall.php?id=3599

Vídeo manifestació 12M a Reus
500 persones criden de nou que no som mercaderies en mans de polítics i banquers
https://www.facebook.com/video/video.php?v=3155183039602

El 15M es consolida un any després a Tarragona
Unes cinc mil persones han tornat a sortir al carrer a protestar contra les mesures de retallades, repressores i injustes impulsades pels governs sota els dictats dels mercats i la banca.
http://pobleviu.cat/2012/05/12/el-15m-es-consolida-un-any-despres-a-tarragona/

Tarragona celebra l’aniversari del moviment dels ‘indignats’ amb 4.000 persones al carrer
http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=22290

Vídeo manifestació 12M a Tarragona
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=2MTA3mHebJY

Fotografies de Miquel Reverté:

Aquest dissabte 12 de maig, el president de la Generalitat i “director general” de les retallades que afecten als serveis públics dins l’àmbit català, el Sr. Artur Mas, visita de nou la ciutat de Reus, per a presidir l’acte d’inauguració de la Residència i Centre de Dia per a gent gran “Roger de Llúria”, al barri Sol i Vista.

Per tal de fer-li saber una vegada més la nostra oposició a la política de retallades i privatitzacions que porta a terme el seu govern, l’Assemblea Popular de Reus convoca un esmorzar popular i reivindicatiu a la plaça Tirant lo Blanc, al davant de la Residència, a les 10h. del matí. De pas li preguntarem al Sr. Mas pel model de gestió que tindrà aquest centre, que tot apunta que serà privada, el perquè de la inauguració amb presses del centre i quin procés de contractació de plantilla s’està seguint.

I per la tarda, totes i tots a la manifestació del primer aniversari del moviment 15M i les acampades, una jornada global de mobilització dins la qual a Reus tindrà lloc també una manifestació organitzada per l’Assemblea Popular de Reus, amb sortida a les 18.30h. al punt informatiu del 15M al c/Sant Joan.

Perquè no som mercaderies en mans de polítics i banquers, perquè no volem ni retallades, ni corrupció, ni repressió, sortim de nou al carrer!

MANIFEST

A la merda els bancs! A la merda el capital! Juntes ho podem tot!

Si ens haguessin dit fa uns anys que el 15 de maig del 2011 arreu del món s’ocuparien les places de pobles i ciutats, la majoria de nosaltres -i d’ells- no ens ho haguéssim cregut.

Si ens haguessin dit que el 12 de maig del 2012 estaríem celebrant que passat un any tornem a la places per seguir lluitant per defensar els nostres drets, tampoc ens ho haguéssim cregut.

I si els diem que d’aquí a un any tornarem a ocupar les places, els bancs, les cases i tot allò que faci falta, ells potser no s’ho creuran, però nosaltres ara sí.

I estem al carrer, no a les clavegueres com diuen alguns, per continuar denunciant la corrupció política, el cop d’estat financer, la violència policial, les retallades socials, el desmantellament dels serveis públics, la reforma laboral, la repressió social i política i totes les injustícies que avui es duen a terme en nom de la democràcia imposada a cops de porra.

Avui, aquí i arreu:

  • Diem NO al deute. No pagarem ni un euro més per a rescatar els bancs. Ni pagarem el deute il·legítim creat per aquells que van provocar la crisi.

  • Defensem els serveis públics, per una educació i sanitat públiques, per a totes i tots, gratuïtes i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis públics.

  • Lluitem pel repartiment del treball, que aquest sigui en condicions acceptables i amb salaris dignes. Exigim la retirada de la Reforma laboral.

  • Exigim també un habitatge digne, perquè el dret a l’habitatge ha de ser garantit. Denunciem tots els desnonaments que s’estan produint.

  • Pel repartiment de la riquesa. Exigim una reforma fiscal que permeti la distribució de forma justa de la riquesa que produïm entre totes i una Renda Bàsica universal per a totes les ciutadanes i ciutadans.

Ocupar les places, és desobeir; no pagar els impostos que van a l’església, és desobeir; ocupar un edifici per a viure, és desobeir; treure tots els diners del banc, és desobeir; no pagar les autopistes, és desobeir; ocupar el transport públic, és desobeir; no pagar l’augment de taxes de les matrícules universitàries, és desobeir; però sabem que si ho fem soles no servirà de res. Perquè la desobediència ha de ser col·lectiva per tal que tingui efectes generals i de canvi. Només fent accions de desobediència col·lectiva, cada cop més intenses i generalitzades podem aturar la merda de sistema que ens estan imposant. Perquè som persones, no trossos de carn en mans de polítics, empresaris i banquers. Aprenguem a desobeir per poder dir un “sí” més grans encara!!! Sí a la vida en comunitat, sí a la desobediència, sí a la col·lectivitat, sí a l’assemblea i al democràcia directa, sí a dir els coses pel seu nom, sí a la igualtat que no uniformitzi, sí a la llibertat que no ens desiguali, sí a la solidaritat!

Avui a les places i carrers, demà arreu del món…

Assemblea Popular de Reus

#primaverareus

En el marc de la jornada global de mobilització del 12M, amb motiu del 1r aniversari del moviment 15M, ciutats de tot el planeta acolliran de nou manifestacions i accions contra la dictadura financera, els dictats dels mercats i el poder de la banca i el capital internacional.

El dissabte 12 de maig la ciutat de Reus també serà l’escenari d’una manifestació, organitzada per l’Assemblea Popular de Reus, amb sortida a les 18.30h. del punt informatiu del 15M situat al c/Sant Joan, al costat de l’antic hospital, i final a la plaça de la Sardana.

Els punts reivindicatius bàsics són:

– NO AL DEUTE: Ni un euro més per a rescatar als bancs. Auditoria ciutadana del deute. No pagarem el deute il·legítim creada per aquells que van provocar la crisi.

– PELS SERVEIS PÚBLICS: Educació i sanitat públiques, gratuïtes i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis públics.

– TREBALL JUST: Repartiment del treball, salari digne i no a la precarització. Retirada de la Reforma Laboral.

– HABITATGE DIGNE: Dret garantit a l’accés a un habitatge digne. Dació en pagament retroactiva. Parc d’habitatges de lloguer social. Promoció de cooperatives d’habitatge.

– REPARTIR RIQUESA: Reforma fiscal que permeti distribuir de forma justa la riquesa que produïm entre tots i totes. Renda Bàsica universal per a totes les ciutadanes i ciutadans.

Serà una nova ocasió per a fer sentir la nostra veu contra el neoliberalisme, la corrupció política, les retallades i la reforma laboral, per a mostrar que malgrat la repressió no tenim por i no pensem callar.

Insistim: NO SOM MERCADERIA EN MANS DE POLÍTICS I BANQUERS!

PERQUÈ SOM EL 99%! #12M15M

Dijous 10 de maig a les 20h, al Casal de les Dones, Plaça de la Patacada 9, Reus

Presenten: Neus Alonso i Núria Fabregat
Organitza: Assemblea Popular de Reus

Visions perifèriques de combat, un llibre de Jordi Martí Font

Dos anys després de la publicació del llibre Ni Nadal ni Setmana Santa, que recollia articles de Jordi Martí Font escrits al voltant de les lluites socials i corrupteles diverses de les comarques del Camp durant el temps que Joan Miquel Nadal va ser alcalde de Tarragona, l’editorial Riublanc de Gandia publica el llibre que havia d’acompanyar aquell volum. Aprofitant l’ocasió, s’ha fet una reedició de Ni Nadal ni Setmana Santa ja que el llibre estava exhaurit des de feia temps a les llibreries.

Es tracta d’un recull d’articles datats fa prop de deu anys en què la cultura, les lluites socials anticapitalistes d’aquell moment al voltant del moviment antiglobalització i les manies culturals, polítiques i socials de l’autor prenen forma de llibre. El títol que aplega els articles és Visions perifèriques de combat i el recull se subtitula “…on càpiguen tots els mons”.

El llibre Visions perifèriques de combat

Visions perifèriques de combat es troba dividit en nou capítols temàtics que recullen articles publicats i no publicats encapçalats per una cita a voltes coneguda i altres no tant. El llibre s’obre amb un pròleg de l’activista antimilitarista tarragoní Josep Maria Yago, membre com l’autor de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Yago diu en aquest pròleg que “El llenguatge és ben entenedor i diu, clar i català, el que toca. Al pa, pa, al vi, vi i als governs, bancs i grans empresaris, lladres i pocavergonyes”.

El primer capítol porta per títol “Un món on càpiguen tots els mons” i recull els articles més directament relacionats amb el moviment antiglobalització i amb la lluita i les idees dels zapatistes de Chiapas, aixecats contra el mal govern mexicà, una de les fonts d’inspiració de l’autor.

“Em maten si no treballo i si treballo, em maten” és una coneguda frase d’una cançó del cantautor uruguaià Daniel Vigietti, versionada pel grup basc Potato i posa títol al capítol dedicat a parlar de les lluites laborals, econòmiques i sindicals; així com de la militància anarcosindicalista de l’autor en el sindicat CGT.

“El feixisme és la màxima expressió del capitalisme”. Una frase de Durruti serveix per donar títol als articles relacionats amb l’extensió del feixisme en moment de crisi a Europa sencera i a Catalunya en particular.

“Una sola raça, la humana” recull els escrits contra el racisme i la xenofòbia, sobretot contra els racisme dels que diuen “jo no sóc racista però…”

“L’art o la vida, la vida i l’art” inclou els textos de l’autor sobre art i cultura en general,publicats durant aquesta anys en diverses publicacions d’art contemporani i altres.

“Nomenclàtor” són articles de referències llibertàries, ecologistes, poètiques, musicals… de l’autor i el món cultural que se’n desprèn.

“Callar és acceptar l’opressió, per això no callo” són textos diversos contra el silenci a què ens condemna la resignació que molta gent practica i que no lliga per res amb els propòsits de l’autor.

“Bon cop de ral” són els textos escrits durant l’acabament del pujolisme analitzant i criticant la nefasta herència que deixava aquesta forma de claudicació nacional i opressió social que ha suposat el poder mantingut durant trenta anys per part dels regionalistes de CyU al Principat.

Jordi Martí Font defineix els articles recollits en Visions perifèriques de combat com “Volgudament fora del centre i escolats cap a l’esquerra, aquests articles dibuixen el panorama de lluites perdudes que van fer possible l’actual saqueig a què els mercats (rics i banquers amb la connivència de polítics) estan sotmetent les nostres societats. Fa deu anys alguns els van plantar cara i ara més que mai, cal que algú els la torni a plantar i aquest cop guanyi. O això o el caos (i aquí “caos” és una paraula decididament negativa…)”

L’autor, Jordi Martí Font

Nascut a Tarragona el 1969, és de Marçà (al Priorat) i treballa a Reus. Filòleg de formació, ha treballat com a corrector, periodista i professor de Secundària. Ha publicat els seus articles a més de setanta capçaleres (en paper i digitals) i alguns de temàtica tarragonina han estat recollits en el llibre Ni Nadal ni Setmana Santa, publicat per l’Editorial Riublanc de Gandia. És autor de diverses col·laboracions en llibres col·lectius sobre temàtica independentista, anarquista i cultural.

Actualment, escriu seccions fixes a les publicacions de paper “Catalunya” – “Papers”, “El Triangle”, la “Directa” i “Diari del Priorat”; a les electròniques Llibertat.cat, Enfocant.net, Estel Negre i Pobleviu.cat; i manté el bloc Prendre la paraula.

Ha fet ràdio a Ràdio Falset i Tarragona Ràdio; amb el grup Llunàtics, van enregistrar la maqueta “Caliquenyo Conexiont”, i el compacte “Qui la ballarà!”; ha participat en diversos llibres col·lectius; i ha publicat poemes en reculls com la Nit de la Poesia a Tarragona i la Bouesia.


Fitxa del llibre

Títol: Visions perifèriques de combat
Autor: Jordi Martí Font
Editorial: Editorial Riublanc (www.riublanc.com)
Col·lecció: Estructures
Autora de la portada: Mercè Navarro
ISBN: 978-84-938029-6-7
Telèfon de contacte, per a més informació, entrevistes, comentaris…: 651 66 38 07